Dels móns virtuals a la recerca vital per excel·lència
Noves realitats, vivències de la Generació D
Explicaré un cas real sobre un dels meus millors amics. Amb això vull dir que la Generació Digital és un fenomen social, o millor dit un canvi social, que molts de nosaltres hem viscut d’aprop conscientment o inconscient. Però, prou allunyat per adonar-me del fet.
Anirem al gra: al meu amic és un heavy-user dels jocs online. Per a ell, la socialització del món digital (O com a mínim tants móns com jocs) és igual que la del món real (El físic per a la majoria de persones).
Llavors, la utilització d’aquesta finestra de projecció personal a través d’internet el permet gaudir, si més no, de la pluri-presència. És a dir, ell és capaç d’estar jugant a internet amb un joc d’última generació d’aquells de desenvolupament del teu personatge digital, amb la conseqüent inversió d’hores físiques, mentre que hi és connectat al MSN Messenger, plataforma de missatgeria instantània, i parlar amb la seva dona que és al menjador.
Ell, estrès a banda, multiplica el seu canal social per quatre. Així està gaudint d’una autopista social. Però no ens enganyem per que aquesta carretera, igual que moltes a Catalunya, té peatge: la pèrdua progressiva de la vinculació temporal amb el mon físic.
Cada vegada més el meu amic troba goig en marxar per aquests móns imaginaris i, generalment, èpics. Cada vegada li agrada més trobar nous reptes a noves realitats digitals. Mica en mica, inverteix més temps en aquestes realitats alternatives que quant més temps hi dediques normalment més poder tens enfront els altres.
Potser, i no seria la persona més indicada, és una porta de fugida de la realitat física. Penso que per a ell és un mecanisme de trobar-se millor amb si mateix. Però al final d’aquest escrit arribo a la conclusió que és una manera legítima de trobar allò que tots busquem: felicitat.
Explicaré un cas real sobre un dels meus millors amics. Amb això vull dir que la Generació Digital és un fenomen social, o millor dit un canvi social, que molts de nosaltres hem viscut d’aprop conscientment o inconscient. Però, prou allunyat per adonar-me del fet.
Anirem al gra: al meu amic és un heavy-user dels jocs online. Per a ell, la socialització del món digital (O com a mínim tants móns com jocs) és igual que la del món real (El físic per a la majoria de persones).
Llavors, la utilització d’aquesta finestra de projecció personal a través d’internet el permet gaudir, si més no, de la pluri-presència. És a dir, ell és capaç d’estar jugant a internet amb un joc d’última generació d’aquells de desenvolupament del teu personatge digital, amb la conseqüent inversió d’hores físiques, mentre que hi és connectat al MSN Messenger, plataforma de missatgeria instantània, i parlar amb la seva dona que és al menjador.
Ell, estrès a banda, multiplica el seu canal social per quatre. Així està gaudint d’una autopista social. Però no ens enganyem per que aquesta carretera, igual que moltes a Catalunya, té peatge: la pèrdua progressiva de la vinculació temporal amb el mon físic.
Cada vegada més el meu amic troba goig en marxar per aquests móns imaginaris i, generalment, èpics. Cada vegada li agrada més trobar nous reptes a noves realitats digitals. Mica en mica, inverteix més temps en aquestes realitats alternatives que quant més temps hi dediques normalment més poder tens enfront els altres.
Potser, i no seria la persona més indicada, és una porta de fugida de la realitat física. Penso que per a ell és un mecanisme de trobar-se millor amb si mateix. Però al final d’aquest escrit arribo a la conclusió que és una manera legítima de trobar allò que tots busquem: felicitat.
Comentarios