TIC i discapacitat: nous reptes empresarials i socials
Nínxol de mercat o RSC?
Fa uns dies, a la 6a Diada de les Telecomunicacions, em vaig trobar una situació que em va sobtar d’allò més: un dels conferenciants de l’àrea de “TIC i discapacitat” em convidava a fer una reflexió sobre la realitat del món empresarial i de la societat en general. M’adonava llavors del veritable sentit i del pes social del concepte discapacitat.
Totes les persones tenim un cert grau de discapacitat davant de situacions concretes; oi que no tothom pot fer salts de 2,5 metres? També és important considerar que el pes que la població sènior va cada dia en augment a causa de la inèrcia de les taxes de natalitat/mortalitat i l’esperança de vida. Es calcula que l’any 2020 la població més gran de 65 anys suposarà el 36% de la població i la de més de 80 anys es multiplicarà per quatre.
Aquestes persones, els futurs nosaltres, representen noves oportunitats per a les empreses que s’han d’adaptar a nous perfils de demanda, però també representen noves obligacions per a l’administració. No oblidem que la societat ha de ser conscient del fet que adaptar vol dir treure barreres que augmentin les discapacitats que, tard o d’hora, ens tocarà patir a tots.
És en aquest punt on les TIC tindran un paper transcendental, aconseguint que aquest segment de la població superi part de les seves limitacions. Ara be, és necessari el compromís de l’empresa i de les institucions, tant privades com públiques, per tal de realitzar els seus programes de desenvolupament de tecnologies tenint en compte aquests col·lectius.
Com a conseqüència d’aquesta implicació, una part considerable de la població es veurà beneficiada directament. La tecnologia ha de reorientar-se al client/consumidor; hem de recordar a Kotler una vegada més.
En definitiva i gràcies a la conversa amb aquest estimat amic, he comprès que el dia a dia de les persones de vegades és un repte que, bé a través de plans de marketing o be a través del treball de les fundacions, ens haurem de marcar tots com una fita a assolir en els propers exercicis econòmics i empresarials.
Oi que va ser interessant la meva conversa amb ell?
Rubén Jericó
Fa uns dies, a la 6a Diada de les Telecomunicacions, em vaig trobar una situació que em va sobtar d’allò més: un dels conferenciants de l’àrea de “TIC i discapacitat” em convidava a fer una reflexió sobre la realitat del món empresarial i de la societat en general. M’adonava llavors del veritable sentit i del pes social del concepte discapacitat.
Totes les persones tenim un cert grau de discapacitat davant de situacions concretes; oi que no tothom pot fer salts de 2,5 metres? També és important considerar que el pes que la població sènior va cada dia en augment a causa de la inèrcia de les taxes de natalitat/mortalitat i l’esperança de vida. Es calcula que l’any 2020 la població més gran de 65 anys suposarà el 36% de la població i la de més de 80 anys es multiplicarà per quatre.
Aquestes persones, els futurs nosaltres, representen noves oportunitats per a les empreses que s’han d’adaptar a nous perfils de demanda, però també representen noves obligacions per a l’administració. No oblidem que la societat ha de ser conscient del fet que adaptar vol dir treure barreres que augmentin les discapacitats que, tard o d’hora, ens tocarà patir a tots.
És en aquest punt on les TIC tindran un paper transcendental, aconseguint que aquest segment de la població superi part de les seves limitacions. Ara be, és necessari el compromís de l’empresa i de les institucions, tant privades com públiques, per tal de realitzar els seus programes de desenvolupament de tecnologies tenint en compte aquests col·lectius.
Com a conseqüència d’aquesta implicació, una part considerable de la població es veurà beneficiada directament. La tecnologia ha de reorientar-se al client/consumidor; hem de recordar a Kotler una vegada més.
En definitiva i gràcies a la conversa amb aquest estimat amic, he comprès que el dia a dia de les persones de vegades és un repte que, bé a través de plans de marketing o be a través del treball de les fundacions, ens haurem de marcar tots com una fita a assolir en els propers exercicis econòmics i empresarials.
Oi que va ser interessant la meva conversa amb ell?
Rubén Jericó
Comentarios