Mira, tu encara ets jove
Joves professionals, futurs líders o vincles possibilitadors
Tot i que sona a cançó de l’estiu, aquella frase típica de “Mira, tu encara ets jove!” em removia entranyes i provocava mal de panxa. Llavors, fruit d’aquesta mirada allunyada de criteris objectius em vaig parar a pensar en la realitat de la formació universitària actual i si aquesta s’adequa al panorama laboral europeu actual.
La pregunta que no em parava de fer voltes al cap era si realment sortim o no de les universitats preparats per al món laboral. La resposta potser la tenen els empresaris i els responsables de contractació de nou personal a les empreses. Ja que sota el criteri productiu fan les seves eleccions i seleccions de personal. És normal: s’hi juguen els seus calers i el seu prestigi professional.
Però, els joves professionals hem d’estar preparats i a punt pels nous problemes que s’hauran d’afrontar. Els nous reptes professionals d’entendre les generacions futures (hi ha qui anomenta digitals) i establir camins cap a elles. Llavors, els nostres coneixements i les nostres habilitats adquirides si serà un be valuós.
Ara be, el fet constatable dins el sector de la comunicació empresarial és la baixa preparació en termes pràctics per part dels joves professionals. Podem dir que es tracta d’un fet puntual, però crec que ens allunyaríem encara més de la realitat social. És extens el sentiment de dissonància entre món laboral i professional dins d’aquest col·lectiu. És potser degut a que en aquest sector el coneixement es construeix sota l'experiència?
Fa ben poc, l’informe del Programme for International Student Assassment (PISA) va tornar a remetre’ns un suspens i en la major part de les estadístiques estem plàcidament per sota de la mitjana de la OECD. Crec que més alt no es pot dir. Hem de pendre mesures com a pares, professors i alumnes d'aquest sistema educatiu. No vull culpables, vull solucions. FEM-HO FÀCIL! Seiem-nos a pensar!
En concret, parlant de la llicenciatura de publicitat i relacions públiques potser ens prepara per a ser alts directius, però nos ens oblidem que hi ha un camí a recórrer i la primera parada és al món tècnic. Llavors, ens adonem al fer el primer pas al primer treball (exercint com a professional d’allò que creus que serà la teva feina) que no saps ni per on començar. T’hi trobes estrany, aliè, perdut, desconsolat i decebut. En aquell precís instant penses que alguna cosa no va be al sector de la formació acadèmica en l’àrea de comunicació i, provablement, en moltes altres professions. Potser degut a que aquest món està estretament relacionat con el món del Marketing i nosaltres no hem sabut aprofundir en aquesta matèria.
Ara be, no tots els joves professionals, i prefereixo fer servir aquest terme per que som persones amb una preparació acadèmica però sense prou experiència laboral especialitzada, som persones no qualificades per desenvolupar la nostra activitat. Som, professionals desajustats amb la realitat laboral però amb coneixements, desig de millora i de progrés personal. Simplement, necessitem un bon mentor. Una persona que s’atreveixi a conduir-nos i guiar-nos. Però des de la figura del líder carismàtic. I, d’aquests no hi ha tants! Oi?
Ja no hi ha espai per altres lideratges per que els mercats són madurs i cada component humà és important pels resultats finals. Tots som prescindibles, sí; però també tots som molt importants. Arribat aquest punt, les grans companyies ja s’han adonat que un becari, júnior, aprenent, trainee, etc. és una oportunitat de ser els primers en relacionar-se amb un futur líder. Estem disposats a perdre oportunitats? Recordem que són vincles possibilitadors.
Per últim, us vull convidar a descobrir el món de les associacions de joves professionals d’arreu d’Europa, dels EUA, d’Àfrica i del món sencer.
Bibliografia de referència:
L’informe PISA en anglés: http://www.pisa.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf
www.pisa.oecd.org
Tot i que sona a cançó de l’estiu, aquella frase típica de “Mira, tu encara ets jove!” em removia entranyes i provocava mal de panxa. Llavors, fruit d’aquesta mirada allunyada de criteris objectius em vaig parar a pensar en la realitat de la formació universitària actual i si aquesta s’adequa al panorama laboral europeu actual.
La pregunta que no em parava de fer voltes al cap era si realment sortim o no de les universitats preparats per al món laboral. La resposta potser la tenen els empresaris i els responsables de contractació de nou personal a les empreses. Ja que sota el criteri productiu fan les seves eleccions i seleccions de personal. És normal: s’hi juguen els seus calers i el seu prestigi professional.
Però, els joves professionals hem d’estar preparats i a punt pels nous problemes que s’hauran d’afrontar. Els nous reptes professionals d’entendre les generacions futures (hi ha qui anomenta digitals) i establir camins cap a elles. Llavors, els nostres coneixements i les nostres habilitats adquirides si serà un be valuós.
Ara be, el fet constatable dins el sector de la comunicació empresarial és la baixa preparació en termes pràctics per part dels joves professionals. Podem dir que es tracta d’un fet puntual, però crec que ens allunyaríem encara més de la realitat social. És extens el sentiment de dissonància entre món laboral i professional dins d’aquest col·lectiu. És potser degut a que en aquest sector el coneixement es construeix sota l'experiència?
Fa ben poc, l’informe del Programme for International Student Assassment (PISA) va tornar a remetre’ns un suspens i en la major part de les estadístiques estem plàcidament per sota de la mitjana de la OECD. Crec que més alt no es pot dir. Hem de pendre mesures com a pares, professors i alumnes d'aquest sistema educatiu. No vull culpables, vull solucions. FEM-HO FÀCIL! Seiem-nos a pensar!
En concret, parlant de la llicenciatura de publicitat i relacions públiques potser ens prepara per a ser alts directius, però nos ens oblidem que hi ha un camí a recórrer i la primera parada és al món tècnic. Llavors, ens adonem al fer el primer pas al primer treball (exercint com a professional d’allò que creus que serà la teva feina) que no saps ni per on començar. T’hi trobes estrany, aliè, perdut, desconsolat i decebut. En aquell precís instant penses que alguna cosa no va be al sector de la formació acadèmica en l’àrea de comunicació i, provablement, en moltes altres professions. Potser degut a que aquest món està estretament relacionat con el món del Marketing i nosaltres no hem sabut aprofundir en aquesta matèria.
Ara be, no tots els joves professionals, i prefereixo fer servir aquest terme per que som persones amb una preparació acadèmica però sense prou experiència laboral especialitzada, som persones no qualificades per desenvolupar la nostra activitat. Som, professionals desajustats amb la realitat laboral però amb coneixements, desig de millora i de progrés personal. Simplement, necessitem un bon mentor. Una persona que s’atreveixi a conduir-nos i guiar-nos. Però des de la figura del líder carismàtic. I, d’aquests no hi ha tants! Oi?
Ja no hi ha espai per altres lideratges per que els mercats són madurs i cada component humà és important pels resultats finals. Tots som prescindibles, sí; però també tots som molt importants. Arribat aquest punt, les grans companyies ja s’han adonat que un becari, júnior, aprenent, trainee, etc. és una oportunitat de ser els primers en relacionar-se amb un futur líder. Estem disposats a perdre oportunitats? Recordem que són vincles possibilitadors.
Per últim, us vull convidar a descobrir el món de les associacions de joves professionals d’arreu d’Europa, dels EUA, d’Àfrica i del món sencer.
Bibliografia de referència:
L’informe PISA en anglés: http://www.pisa.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf
www.pisa.oecd.org
Comentarios